Aquest blog va obrir portes el passat mes de gener amb tanta timidesa com convicció i entusiasme . Al mes de març vam fer la primera volada amb una tremenda il·lusió, i ara, a les portes de l’estiu, seguim volant. O navegant. Tan se val. Som a la xarxa; tenim un grapadet de seguidors al twiter i de fans al facebook i una gràfica de visites que fa pujada. Però el que realment ens afalaga i esperona és que ja som un petit grup de redactors i sembla que les ganes de compartir se’ns encomanen.
Fins avui, hem llegit i rellegit 30 pagines viscudes, diverses i interessants que ens han fet rememorar fets històrics o estris oblidats. Ens hem posat bucòlics, ens hem entendrit i hem compartir la ràbia de la injustícia o la tristesa de la guerra i la postguerra. Hem viatjat amb 2CV, hem plantat la tenda en un platja verge, hem cuinat bacallà amb panses i hem tornat als toros. Hem recordat el sereno, la cadiraire i els venedors de tabac; els sons del carrer i del poble. Hem apres a llegir, comprat butlles i ensinistrat bous; a pagès, a ciutat i a la colònia. Hem repescat boniques fotografies dels arxius personals i hem recordat que Sant Boi es var dir “San Baudilio” una bona temporada. Ens ens hem deixat sorprendre per la bona memòria i per la vena literària d’alguns redactors. I moltes altres coses que tothom pot descobrir fullejant el nostre blog. I, tot plegat, sempre de la ma autobiogràfica dels nostres col·laboradors espontanis i variats. Tot un luxe.
Aquest és un espai web una mica artesanal, en eterna construcció que acumula idees i projectes i avança a poc a poc, a ritme no professional però ben atent a la resposta dels usuaris i amb ganes d’arribar a més redactors i encara més lectors.
A vosaltres, primers redactors dels Pàgines viscudes, moltíssimes gràcies per ser-hi i per entomar amb paciència les deficiències tècniques Us llegim. Us compartim. I us tornem a llegir. Des de la redacció fem extensives les paraules que li comunicàvem a la Júlia en un moment donat: El vostre testimoni referma el nostre convenciment que hi ha molta gent gran amb empenta per comunicar-se mitjançant la xarxa. La comunicació i la companyia, a la xarxa i a fora, no tenen edat. Però sobretot, moltes gràcies per aportar-hi el vostre bagatge.