Tres anys de blog! La constància del nostre petit grup de redactors ens manté vius a la xarxa. Moltes gràcies als redactors i lectors que doneu vida a aquestes pàgines. Estem contents d'escampar experiència i compartir memòria i records. Avui ens fa il·lusió explicar-vos que aquest any, el nostre blog ha servit d'enllaç entre gent que feia molt temps que no es veien.  Ens han escrit dues persones diferents per demanar-nos el contacte de dos dels nostres redactors a qui han retrobat llegint-los pel blog. El 2015 ha estat un bon any, continuem!

A Barcelona, al barri de la Mare de Déu de Port, darrera Montjuïc “donde la ciudad cambia su nombre” com deia Paco Candel, hi anàvem els diumenges tres o quatre companys del batxillerat dels Escolapis i hi fèiem catecisme. Un paternalisme que ara em sembla vergonyós però que, amb quinze anys, em va fer descobrir el sòrdid món de les barraques que envoltava Barcelona. Amb la censura franquista ni diaris ni ràdios en parlaven i molts barcelonins desconeixien la realitat de cent mil persones vivint en condicions infrahumanes. Recordo l'impacte que em va fer. Allà vaig tenir l'ocasió de conèixer personalment en Paco Candel. Per a mi va ser un model.