Tenia 6 anys i mig i no havia anat mai a escola. En dos o tres mesos la mare em va ensenyar a llegir i escriure amb una “cartilla”. Cada matí en fèiem una mica i en vaig aprendre de seguida fent servir solament “lletres de pal”. Ella no era mestra ni tenia cap títol, era una noia senzilla de poble, filla de pagesos que li agradava molt llegir. De nena, l’alegria més gran de la setmana era quan passava el carter per casa seva i cridava: nena, el Patufet!. He conservat tota la vida l'afició a la lectura.

Quan era petita anàvem a comprar la butlla. La butlla és un document expedit per l’església que concedeix certes gràcies o privilegis. En temps de quaresma, es podia comprar aquesta butlla que permetia menjar carn els divendres de quaresma. A Santa Coloma la venien a una adrogueria de gent propera a l’església. Així qui es podia pagar la butlla podia menjar carn sense fer cap pecat...

En Joan, la Dolors, la Roser i en Miquel, són els quatre primers redactors que han compartit vivències pròpies des d'aquestes pàgines. Això ha començat a voleiar . No sabem quin vent farà però hi estem engrescats o sigui que, si ens esteu llegint i coneixeu gent gran amb ganes d'escriure i compartir, aviseu-los que aquí hi ha lloc per les seves pàgines viscudes! I les volem llegir!