Inici » Pàgines d'oficis i de feina » 1 de maig, festa del treballador

1 de maig, festa del treballador

PicnicPer la meva mare, aquesta festa era sagrada i sempre la celebràvem.

El dia abans, preparava per fer una bona paella i costelles de bè a la brasa. Li agradava sortir de bon matí, doncs deia que s’havia d’aprofitar el dia. Ho ficava tot dins d’un cabàs, plats, cassola, culleres, en fi tot allò que feia falta per fer un bon dinar, com que pesava bastant s’ho anaven repartint amb els meu oncles, una estona cadascú .

Sempre anàvem a la Font del Cigró, on hi havia una font i molts arbres. Buscàvem un lloc on hi toqués sol i s’ombra, i com que anàvem molta colla, ens posàvem en una explanada. La mare estenia unes tovalles, entre tots paràvem una gran taula, i no hi faltava de res.

La quitxalla corríem i saltàvem (jo feia el que podia), els grans primer reposaven cansats de la caminada, doncs era bastant allunyat del barri. L a carretera tenia molts revolts,  jo em cansava i el meu oncle m’anava dient, va ja queda poc, solament falten dos revolts i desprès en venien dos més. Així fins que arribaven a la font. Jo estava esgotada però orgullosa d’haver-hi arribat.

El lloc és molt bonic, hi ha tota classe de vegetació, queda bastant alt i podies disfruitar d’un paisatge de somni, contemplar la ciutat estesa els nostres peus. Després de dinar cantàvem, explicaven aventures, en fi, que ens ho passàvem pipa, tots érem amics del barri i hi havia bon rotllo.

Ara ho recordo amb nostàlgia, eren altres temps i amb poca cosa en teníem prou.
Ara el jovent esta avorrit, desencantat, només faltava la CRISIS….

Aquest article s’ha vist 79 vegades.

Sobre Mercè Cardona

Sóc de Barcelona i vivia a Sant Andreu. Sóc disminuïda física i vaig amb cadira de rodes. Fa 13 anys vaig anar a viure a Monzón (Osca), una petita ciutat, un lloc cultural on sempre fan coses. Pinto, escric tinc un blog, vaig a dos grups de lectura, a nedar i he fet varies exposicions de pintura a l'oli. Tinc una casa molt acollidora: visc amb la meva filla, dues netes de 20 i 15 anys i una gosseta que li diem Kira. No tinc temps d'avorrir-me dons conviure amb tres generacions és caòtic.

Un comentari

  1. El meu pare, nascut al carrer bofarull l’any 33, també anava amb els seus pares a la font del cigró. Quan es va casar i vam néixer les filles, ens va portar força vegades a berenar. De petita recordo anar-hi i a Can Sardà llogar els estris per cuinar. Per Nadal anavem a collir molsa pel pessebre.
    Ja fa molts anys que no hi he anat, però el relat m’ha portat molts records
    Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *